XIP (juliol 2018)
És una paraula molt tecnològica, oi? Encara que jo prefereixo pensar en les patates xips (nyam-nyam!), en lloc dels avorrits circuits integrats…
Difícilment trobarem un mot que ens doni tant per tant poc… Tenim una X de 10 punts, una I (que, malgrat ser una vocal, tampoc és la preferida de tothom) i una P (que val 3 punts, tot i que sovint no saps gaire bé què fer amb ella).
XIP ens dona l’opció d’utilitzar les tres amb una paraula interessant (encara que també les podem posar del revés i fer PIX, una conjugació del verb pixar). Aquí ve un bon moment per a fer una reflexió estratègica: si pots posar XIP o PIX, potser fent la mateixa puntuació… quina paraula triarem? Cal pensar que, si ens interessa obrir el tauler, potser és millor PIX, ja que després pots fer una jugada perpendicular a ella amb A, E, I o O (pixa, pixe, pixi o pixo) i amb XIP només podries fer-ho amb la S, xips. I si estàs acabant la partida, només queda una S i la tens tu? XIP seria la millor opció: obriries el tauler només per a tu!
Què podem fer amb els xips? Com podem treure-li més punts un cop posada al tauler?
Sense sortir del seu camp, tenim el bioxip, biocircuit, circuit microelectrònic realitzat sobre una capa de polímer.
Coneixem paraules que continguin aquesta partícula? Segur que sí! Tenim l’arbre estrella dels cementiris, el xiprer (o xiprera) i els llocs on creixen, els xiprerers. Existeixen arxipèlags com les illes Balears (d’allò que els hi és relatiu se’n diu arxipelàgic). I sense deixar les costes mediterrànies, podem saludar els nostres amics xipriotes!
Ara us presentem algunes d’aquelles paraules “estranyotes”… hi ha una dignitat eclesiàstica que se’n diu arxiprestat, i la tenen els arxiprestes (en algunes esglésies cristianes aquest càrrec el poden tenir dones, que són arxiprestesses; catòliques segur que no són…).
Hi ha un bruc d’hivern (arbust) que s’anomena xipell, però també existeix el xipella, que és una varietat de parlar que s’estén entre el català oriental i el català nord-occidental per una franja on es troben l’Alt Urgell, la Segarra i la Conca de Barberà.
Segurament coneixereu algun pòtol (persona sense ofici ni benefici), però també hi ha el xipòtol (beneit, barroer a la feina).
I acabem amb el xipoll (bassal d’aigua) i els verbs xipollar (agitar la superfície de l’aigua fent que esquitxi) i xipollejar (agitar-se, alçant petites ones i esquitxant, la superfície d’una massa d’aigua).
Potser us ha vingut al cap el verb xipar (quan es posa el xip d’identificació als gossos), però aquest verb (malgrat que ja el recull l’Optimot), encara no l’han reconegut als diccionaris normatius DIEC i GDLC… serà que els seus lingüistes no van gaire pel veterinari, però segurament acabarà acceptant-se i se’ns ampliaran les opcions de joc.
Ara sí, feina feta… Vaig a fer el vermut amb unes patates xips!
#paraulames #motsgàbia #scrabbleCAT #escrable #scrabbleencatalà
Deixa un comentari