QUER (setembre 2014)

Tornem a visitar ses illes, com vàrem fer amb tix, per trobar quer, que, a part de ser una penya o roca gran, també representa la primera persona en singular de l’indicatiu present de querar-se (corcar-se).

És una jugada senzilla i, alhora, interessant, amb els vuit punts que dóna la Q. No dubteu a fer una paret per a treure’n tot el suc!

fixat_quer

I, un cop posat al tauler, què podem fer amb quer? Aquí us deixem alguns suggeriments:

  • El seu plural, quers.

  • Sense sortir del significat de corcar-se, tenim quera, que és un corc o la pols que fa.

  • Hi ha diversos verbs que contenen quer en l’estructura bàsica, per tant apareix en totes les formes conjugades:

    • Arrusquerar: disposar en fileres el suro tret del bosc.

    • Banyarriquerar o riquerar: obrir forats a la fusta com fa l’insecte banyarriquer o riquer)

    • Conquerir i reconquerir (junt a adjectius com inconquerible/s).

    • Abroquerar o embroquerar: cobrir-se amb el broquer/s, escut petit de fusta folrada de pell, fet pel broquerer/s).

    • Esquerar: posar l’esquer a l’ham o criar, nodrir.

    • Esquerdar o esquerdissar-se (esquerdar-se).

    • Esquerdejar: arrebossar una paret amb morter per igualar la superfície).

    • Esquerdillar: rompre fent esquerdills, fragments despresos d’un cos dur.

    • Esquerrar: eixonar, fer desprendre fulles, flors, fruits… d’una branca movent la mà al llarg d’aquesta.

    • Querellar: que es pot allargar amb contraquerella/es i cosquerelles (pessigolles).

    • Requerir.

    • Toquerejar: toquejar.

  • També podem trobar verbs que no contenen quer a l’infinitiu, però sí el trobem a algunes formes flectives, de les quals posem un exemple: viure (visquera, visqueres, visquérem, visqueren, visquéreu) [i els derivats: conviure (convisquera etc.), reviure, desviure, malviure, perviure i sobreviure], aparèixer (formes de l’indicatiu passat en l’àmbit baleàric: aparesqueres, aparesquérem, aparesqueren, aparesquéreu), créixer (igual, i també cresquera – subjuntiu imperfet, 1a i 3a persona en singular en la varietat valenciana) [amb els derivats: recréixer, decréixer, sobrecrèixer], néixer (a l’indicatiu passat: nasqueres, nasquérem, nasqueren, nasquéreu) [i els derivats: renéixer i sobrenéixer].

  • Curiosament, quer forma part de força oficis: arquer/a/es/s, banquer/a/es/s, barquer/a/es/s, blanquer/a/es/s (que adoba pells a la blanqueria/es), croquer/s (que fabrica crocs, peces corbes de la ballesta), estanquer/a/es/s, flequer/a/es/s, oquer/a/es/s (qui cuida oques), parraquer/a/es/s (drapaire), pedrapiquer/a/es/s, perruquer/a/es/s (a la perruqueria/es), pioquer/a/es/s (indiotaire, aquell que ven indiots o galls dindis), piquer/s (soldat armat amb pica), fabriquer/s (eclesiàstic al càrrec de les obres d’una església), porquer/a/es/s o porquerol/a/es/s (relacionat amb porqueria/es), quiosquer/a/es/s, roquer/a/es/s, saquer/a/es/s (aquell que ven sacs), tabaquer/a/es/s (a la tabaqueria/es), toquer/a/es/s (persona que ven toques), vaquer/a/es/s o vaquerís/sa/ses/sos (a la vaqueria/es), xanquer/a/es/s (que duu xanques). Com podeu comprovar, no sempre són vàlids els femenins de certs oficis (potser per ser molt antics).

  • També podem trobar quer entre ocells (balquer/s, busqueret/a/es/s, mosquera/es) i d’altres animals com: quermes (insecte), almesquera/es (mamífer), facoquer/s (mamífer), mesquer/s (mamífer), paniquera/es (mostela).

  • A la banda dels vegetals, també hi ha força paraules amb quer: vauquerial/s (algues), albercoquer/s, bajoquera/es (mongetera), cadequer/s (bosquina de càdecs), bosqueró/ons (bosc petit), capoquer/s (arbre), cesquera/es (gramínia), cloquera/es (herba), cuquer/a/es/s (herba), jonquera/es o junquera/es, llambrusquer/s (vinya silvestre), mallenquera/es (arbust), micaquer/s (nesprer del Japó), mosquerola/es (tipus de pera), saüquer/a/es/s (saüc), tomaquera/es o tomatiquera/es, vesquera/es (planta), vesquercí/ins o visquercí/ins (vesc).

Oi que hi ha una bona selecció? Doncs encara podríem seguir amb: alqueria/es, badoquera/es, barranquera/es, becquerel/s, bequerada/es, bequerut/s, bolquer/s, boquer/a/es/s, borrasquer/a/es/s, bosquer/a/es/s, bosquerol/a/es/s, brasquer/s, brusquer/a/es/s, búnquer/s, centreesquerra/es, claquera/es, cloquer/s, coqueria/es, epiquerema/es, escaquer/s, espinàquer/s, esquerdell/s, esquerp/a/es/s, esquerperia/es, esquerranisme/s, esquerrà/ans/ana/anes, esquerrer/a, eusquera/es, flanquer/a/es/s, franquer/a/es/s, jòquer/s, llamenqueria/es, marisqueria/es, morquera/es, mosquer/s, musiquer/s, musiqueries, naquera/es, orqueria/es, pasquer/a/es/s, penquer/s, pesqueria/es, petarquera/es, politiqueria/es, (re)pòquer/s, pulquèrrim/a/es/s, quàquer/a/es/s, quaquerisme/s, queratina/es, queratitis, quercetina/es, quermesita/es, qüern/s, qüerna/es, querogen/s, querosè/ens, querubí/ins, rebequeria/es, ronquera/es, roquerar/s, roquerol/s, ruqueria/es, rusquer/s, sequer/a/es/s, sequerada/es, sequeral/s, taquera/es, tosquera/es, tresquera/es, xàquera/es

I ara només queda repassar aquestes paraules perquè la Q no ens faci anar de corcoll al X Obert del Prat de Llobregat…

#motsgabia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.