PENY (maig 2016)

Com amb el nostre amic QUER, tornem a parlar-vos d’una pedra… En aquesta ocasió, del PENY o penyal, que és una penya aïllada.

Si estem en un indret amb molts penys, direm que és penyalós o que estem a un penyalar. O, si es tracta d’una zona plena de penyes, que és una penyatera.

Empenyalar-se és enfilar-se per les penyes (i, si sou bons, podeu desempenyalar a algú que ha quedat empenyalat… Ei! això seria un bon embarbussament!). Aquell que és hàbil enfilant-se per les pedres (o el pastor especialitzat a desempenyalar les cabres) és un penyaler. Però, és clar, per a fer això cal estar segur de no acabar espenyat o despenyat (caient daltabaix d’una timba, un precipici, un espenyador, un penyater….).

Una penya no és només una roca grossa, també pot ser un grup de gent que es reuneix a un club, un cafè, per conversar (o veure els partits de futbol).

Desgraciadament, de vegades cal empenyorar alguna cosa si ens calen diners, però ens alegrem molt quan podem recuperar la penyora (desempenyorar). Del càstig amb una pena pecuniària, se’n diu penyorar.

Per als més forçuts, no hem d’oblidar el verb empènyer, l’acció de l’empenyiment o l’empenyedor (aquell que empeny les barques en avarar o treure).

Com ben saben els sabaters, l’empenya és la part principal superior de la sabata, mentre que la sobreempenya és la part inferior de la polaina que cau sobre l’empenya del peu.

I recordeu, si la feina se us fa feixuga, que «qui dia passa, any empeny», ànims!

#scrabblecat  #scrabbleencatalà   #scrabble   #català  #motsgabia