NYAC (setembre 2017)

NYAC és l’onomatopeia que expressa especialment el soroll que fan dues coses que, acostant-se violentament, n’enclouen una altra; per exemple, una mossegada atrapant un tros de menjar. També, si coneixeu el parlar de les Illes Balears, és la primera persona del singular del present de l’indicatiu del verb nyacar (abonyegar, aixafar).

Aquesta paraula, de només tres fitxes, ens dona força joc. Apart de tenir plural, nyacs, hi ha més paraules que la contenen…

Per als amants dels licors, tenim conyac i armanyac (aiguardent de vi elaborat a la conca d’Armanyac destil·lant vi blanc).

Podem utilitzar –nyac– per a l’encunyació (batre una moneda, una medalla… fent-hi l’empremta amb l’encuny). Ep! Encunyar és un verb vàlid, però acunyar no és correcte!

Altres paraules que us poden ser familiars són: amanyac (acció d’amanyagar; acariciar, afalagar), manyac (de condició suau, dòcil), mirinyac (faldeta de sota, que servia per a sostenir bombades les faldes exteriors) i pinyac (cop de puny).

Ja mirant aquells termes més curiosos, tenim uns quants mots del món de la botànica:

• Escanyacabres: olivella, arbust de fulles oblongues, flors grogues en petits ramells.
• Escanyacavalls: estripa-sacs, herba anual de la família de les gramínies, d’arrel fibrosa.
• Ronyac: berruga o prominència en l’escorça d’un arbre.
• Arronyacat/ada: dit d’un arbre migrat, petit.

També tenim un de ben estrafolari: aurinyacià/ana, que vol dir que és relatiu o pertanyent a l’aurinyacià (cultura prehistòrica del paleolític superior).

I mentre ens mengem d’una poma, donem la paraula del mes per resolta.