Noms (no tan) propis (1)

Precisament per la dificultat de trobar tot aquest material, l’ajut de Miquel Àngel Gibert, que ha proporcionat la seva fantàstica llista de noms del Santoràlia ha sigut imprescindible, com la col·laboració de l’Octavian Mocanu per a trobar aquells que eren noms correctes al Docsel.

Aquí comença la primera part, dedicada a la botànica:

Sovint, en explicar les normes de l’Scrabble als no entesos, errem quan diem que no s’hi valen els noms propis.

Recordeu que no és estrany trobar noms de persona que, alhora, són noms de flors o adjectius de tota mena. Per tant, hem d’aclarir que hi ha certs noms que no són tan propis… de vegades, de forma sorprenent.

No dubtarem a dir que «Rosa» és vàlid, però… admetríem «Napoleó»? La majoria diria que no, però resulta que és una antiga moneda francesa, i així ho recull el diccionari.

De tant en tant, un nom que no s’admetria com a tal (per exemple, «Àfrica»), resulta vàlid pel fet que «africà» sí que ho és. Com a l’Scrabble els accents no afecten, això ens dóna unes possibilitats amb les quals de vegades no comptem.

Com la llista m’ha sortit força llarga, he optat per fer petits apartats per a facilitar la lectura. Això sí, la nostra cultura catòlica ens ha dominat molt en haver imposat els noms de fonts més habituals, així que alguns cops hi trobareu paraules en d’altres seccions que també es podrien relacionar amb la religió, així que cadascú és lliure de catalogar per ell mateix aquestes llistes, de la forma que trobi més convenient.

Per començar, farem un petit repàs de la botànica, especialment de les flors. Hi trobarem: Violeta, Rosa, Margarida o Margarita, Verònica, Dàlia (com la de la foto), Assutzena, Gessamí, Peònia, Flor, Camèlia, Jacint, Petúnia, Hortènsia, Narcís… i també podem afegir Flora o Roser.

Entre les herbes, hi ha Melissa, Angèlica, Valeriana, Juliana (a part una herba olorosa, representa també el fet de tallar la verdura en bastonets), Coleta (alga), Càssia (cassià, canyafístula) i Eulàlia (planta ornamental).

Entre les fruites, hi trobem: Oliva, Clàudia (un tipus de pruna), Clementina o Adam (que, a més de ser un tipus de poma, defineix també l’home deixat i brut).

Per a acabar amb la botànica, recordem l’arbre Carolina o Sàndal i el nom donat a algunes espècies d’arbustos, Dafne o Eugènia.

Però no tot ha de ser vegetal, i molts noms propis tenen ressò en el món zoològic. Tenim els comuns com Coloma o Lleó, però també Paloma (que, apart de ser un colom i una papallona, també és un tipus de bolet), Marta (gibelina, com la de la foto), Aurèlia (tipus de medusa), Nemesià (en realitat, nemèsia, tipus d’aranya), Vanessa (insecte), Rosalia (insecte), Oriol (ocell)… També hi ha alguns peixos, com Sandra (luciperca), Pelai (en realitat, pelaí, llenguado), Caro (també és una embarcació menor de pesca), Rufina, Roger (moll) o Rafel (garneu).

Malgrat no ser un nom català i tractar-se d’un diminutiu, Paca dóna molt de joc, ja que és un rosegador sud-americà i, alhora, un fardell gros.

A l’actualitat hi ha força afició de posar noms als fills i filles en relació amb la natura, com pot ser el cas de Lluna, Sol, Mar, Ona, Alba, Estiu, Corall, Perla, Estrella o Estel, Pol (nord o sud), Neus, Marí, Marina (també val com a verb marinar), Aurora, Cels, Silvestre, Duna, Prat, Estefania (en realitat, estefanià, un estrat geològic de la prehistòria), Roc o Joana (tipus d’estepa).

Com a part de la natura també estan les pedres precioses o minerals, com Maragda, Topazi, Jade… (o qualsevol altra pedra d’aquestes característiques que s’imaginin els guionistes de les telenovel·les veneçolanes o mexicanes), també Àuria (d’or, semblant a l’or), Àgata, Gemma, Celestina (mineral de color blanc o blau, sulfat d’estronci) o Gaietà (en realitat, gaieta, que és l’atzabeja).