Noms (no tan) propis (2)

Seguim estudiant els noms propis, aquesta vegada, enfocats al món religiós:

Com dèiem a la part anterior, la religió ha estat cabdal a la nostra cultura, i els noms relacionats amb la Bíblia van estar a l’ordre del dia durant molt de temps, encara que actualment ja no tinguin gaire tirada (cosa que, en alguns casos, entenc perfectament… quina amant mare s’atreviria a anomenar Martiri a la seva filleta?). Aquí en deixo una mostra: Concepció, Exaltació, Assumpció o Assumpta, Glòria, Anunciació, Martiri, Purificació, Dolors, Visitació, Nativitat, Epifania, Encarnació, Trinitat, Baptista, Salvador, Gràcia, Transfiguració, Adoració, Presentació, Ascensió, Àngel o Àngels, Serafí o Pasqual.

També hi ha tota una colla de religiosos o confrares de gremis dedicats a diversos sants, com es pot veure a la següent llista: Josefina, Cristià, Cristian, Marià/Mariana, Julià (per tant, també val Júlia), Antònia (en realitat, antonià), Agustí/Agustina, Camil/Camil·la, Dominic/Dominica, Ignasia (en realitat, ignasià), Benet/Beneta, Paül/Paulina, Victorí, Valentí/Valentina, Eloi, Esteve, Celestí, Romeu (no el de la Julieta, sinó aquell qui va en romiatge a un santuari) o Ariel (esperit malèfic de la natura).

En relació amb la religió, però no obligatòriament dins d’ella, hi ha un bon grapat de noms de persona que són substantius de conceptes abstractes, com: Empar (del verb emparar), Ventura, Victòria, Llibertat, Salut, Remei(s) (relacionat amb el verb remeiar), Consol, Felicitat, Fe, Esperança, Caritat, Mercè, Pau, Soledat, Abril, Llum, Amor, Socors, Miracle… També hi podem incloure Jan (veure la paraula del mes de novembre de 2013), Bonifaci o Bonifàcia (què és bona persona), Oblit, Letícia (que vol dir «alegria»), Magí, Genís (en realitat, genis, plural de geni), Gener (mes), Vigor o Hèrcules (en honor al mític heroi grec, representa un home d’una extraordinària força física o d’una complexió molt robusta).

També com a possibles candidats a la secció religiosa, tenim les interjeccions. Jesús n’és un exemple clar, però també s’utilitza Àngela com a sinònim d’«Això mateix!», Víctor com a crit de joia, o Juli per als crits dels nois que van a beneir la palma (que no és el mateix que et clavin un juli...).

La cultura també té els seus propis representants en els nostres noms, encara que de vegades no ho sembli.

Per exemple, en temes de ciència tenim: Ester (homònim del compost químic orgànic anomenat èster); Mònica, que té relació amb l’àlgebra; o Sònia (homònim de sonia que és la magnitud que mesura la sensació sonora).

Al teatre i televisió, hi ha el Plató (també potser una plaqueta de metall aplicada com a adorn a un objecte) i Araceli (element escenogràfic que fa d’ascensor per mantenir enlairats uns àngels a la Festa d’Elx).

A l’apartat de la filosofia tenim Escolàstica i en l’art, Anastasi (en realitat, anàstasi, que és un tema iconogràfic bizantí per a representar la resurrecció de Crist) i Laureà (realment, làurea: element decoratiu que imita una corona de fulles de llorer).

De l’arquitectura, ens arriben noms tan coneguts com Pilar, i de curiosos com Acadèmia, Estela (monument monolític en forma de pilar, com es veu a la imatge), Claustre, Betlem (pessebre), Borja (caseta de paret seca, sense porta, que serveix de sopluig i per a vigilar la vinya… ai, si això ho sabessin els pijos de Madrid…) i Bernat (que, a part de ser un ocell i un crustaci, és una barra de ferro que assegura la fulla d’una porta).

Com a objectes creats per l’home, també n’hi ha una gran varietat. Per començar, tenim diverses monedes que han heretat el nom del rei que les va encunyar: Frederic, Felip, Napoleó, Enric, Amadeu o Lluís (que també té a veure amb el verb lluir).

També hi ha elements musicals com: Tecla, Nadala, Viola o Octavi (en realitat, octaví, un tipus de flautí). Carola és una antiga dansa medieval.

Tornant a l’església, tenim elements com Candela, Creu (també pertany al verb creure), Sagrari o Rosari.

Al capítol dels teixits, hi trobem Damàs (domàs), Cinta (també val pel verb cintar), Conxa (cobertor de llit o màquina per a fer el conxatge, també és conjugació del verb conxar), Rebeca (tipus de jaqueta i també becaina), Berta (banda d’adorn dels escots), Casimir (caixmir) i Serafina (roba de llana amb dibuixos de flors).

Però hi ha una varietat d’altra mena d’objectes: Diana, Atanàsia (caràcter de lletra de catorze punts), Marc, Carina (quilla d’un vaixell), Canut (també vol dir que té els cabells blancs), Silva (tipus de poema o silvà, divinitat dels boscos), Pius (el piu és peça que encaixa) o Caterina (roda dentada del mecanisme d’un rellotge).